Et recordo amb tast d’estiu: amb el gust de la sal a la pell, amb l’olor de platja i de crema bronzejadora; amb ulls de sol. Temps d’estiu, de finestres obertes i sales en penombra, de migdiades que ens arrosseguen un i altre cop als nostres cossos. Temps d’estiu: temps de síndria vermella, fresca, dolça, humida; temps d’un desig vermell, fresc, dolç, humit. Estiu: tardes de xafogor i esclafit de tempestes; jocs de platja i de llit; nits allargassades, de converses i passejades, plenes de projectes, estrelles, esperances i prometences. De racons descoberts, d’escletxes badades, de noms a
"Aleshores, quan jèiem
Abraçats davant
Oberta
Llavors nues dins un fruit que l'estiu
Ha badat violent, i que s'omple
D'aire) no teniem records. Erem
El record que tenim ara. Erem
Aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
Per la submisa fe de després."
Molt bonic Miquel, molt bonic.....Síndries y "niñas Sandia". Casualitats? ;)
ResponderEliminarPrecioso tb en catalán
ResponderEliminar